Un possible fàrmac natural antiobesitat

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0092867415005590# Ací tenim un enllaç a un article que ens parla del efecte activitat pro-leptina del celastrol; un triterpé de l'espècie Tripterygium wilfordi (Celastraceae). És un jove vell conegut dels productes naturals farmacològicament actius, amb notables perspectives.

http://www.nature.com/nature/journal/v484/n7395/full/484416a.html?WT.ec_id=NATURE-20120426 Un comentari molt sabrós sobre el passat i el present de la sangonera com a ferramenta terapèutica!!

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0098299712000234

Ací temin un enllaç a una revisió actual sobre aquaporina; una proteïna molt interessant que regula la producció d'orina i té importància mèdica.

AINE sofrats en càncer?

Hi ha uns fàrmacs, basats en l'estructura de coneguts antiinflamatoris no esteroides, que contenen un heterocicle sofrat que allibera sulfur d'hidrogen en entorn biològic. Aquesta substància pot ser considerat un dels mediadors cel·lulars gasosos, en companyia de NO i CO. A la revista Biochemical Pharmacology es publica un article sobre la potencial activitat antitumoral d'aquestes noves substàncies. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0006295211009348

Interés en les selectines!

Un acord entre dues companyies del sector farmacèutic permetrà l'estudi d'una molècula que antagonitza proteïnes d'adhesió. Malgrat que algunes persones només veuen que aspectes comercials, s'ha de manifestar que seria molt valuós poder regular de manera efectiva l'adhesió, com a event primordial inflamatori. Ara, en particular, es tracta de l'anèmia falciforme.

http://www.nature.com/nrd/journal/v10/n12/full/nrd3622.html?WT.ec_id=NRD-201112

Sobre el possible origen inflamatori de l'esquizofrènia

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0278584611003186

Ací tenim un link a una recent publicació, encara en prensa, sobre el mecanisme que podria justificar l'aparició d'esquizofrènia en resposta a agresions inflamatòries prenatals.

Immunosupressors i hipertensió

Alguns inhibidors de la calcineurina es troben entre els fàrmacs immunosupressors més destacats en la prevenció del rebuig d'òrgans i per a tractar malalties autoimmunes. Tanmateix produeixen hipertensió i disfunció renal. En ratolins s’ha demostrat que la resposta hipertensora a tacrolimus, un fàrmac del grup, és exagerada en els ratolins que sobreexpressen el canal renal de sodi i clorur; un efecte que és revertit per hidroclorotiazida. Aquestes observacions són coherents amb certs estudis en éssers humans. La foto es de Streptomyces tsukubaensis, d'on es va obtenir el tracrolimus.